Ultradreta o esperit crític

El periodista i músic valencià, Miquel Ramos, el 19 de juliol d’aquest any, publicava un article d'opinió al New York Times sobre l’alarmant pujada de la ultradreta a les últimes eleccions europees.

L’autor creu preocupant el panorama polític de les últimes eleccions a Europa, i en especial a França, on, malgrat no haver aconseguit la presidència, sí que ha significat un augment notable d’escons.

Des de fa ja molts anys, Europa ha sigut lloc d’acollida de persones procedents de països en conflictes, com les guerres i la fam a l'Àfrica, traficants de persones, guerres a l’Orient... Però en els darrers anys, la immigració ha augmentat de manera considerable degut a l’expansió de l’estat islàmic al medi orient. Aquests esdeveniments, junt amb la crisi econòmica, la mala gestió dels polítics tradicionals i els nombrosos atemptats yihadistes a ciutats europees, ha provocat l’increment del sentiment xenòfob de la població i un augment dels votants dels partits d’ultradreta.

L’autor destaca que aquesta ultradreta ja no té res a veure amb l’ultradreta tradicional.  No volen ser identificats amb el símbol de l’esvàstica o amb els skinheads, socialment mal considerats, sinó com social-patriotes, ja que ells no consideren que hi haja races ni cultures superiors a altres.  El seu feixisme encobert es basa en evitar que les races es mesclen.  Els seguidors d’aquesta nova ultradreta s’anomenen “Identitaris”.  Busquen que els seus països no perguen la identitat, posant fi a la immigració i el mestissatge, encara que això supose eixir d’organismes supranacionals, com la Unió Europea.

És perillós com estan, a poc a poc, estenent les seues idees per Europa i fins i tot, Nord-Amèrica, guanyant-se a una part de la societat amb idees populistes, com que els Estats afavoreixen les polítiques socials cap a l’immigrant, oblidant-se dels més necessitats del seu propi país, que queden desemparats sense vivenda i sense treball digne.

A Espanya, esta nova ultradreta no ha aconseguit triomfar perquè no ha sabut deslligar-se del franquisme.  Els moviments populars en contra de la política tradicional que els havia portat a la crisi econòmica, es van traduir en moviments com els Indignados del 11-M, que van esdevindre en el partit polític d’esquerra Podemos, sense aires xenòfobs. El minoritari Identitarisme a Espanya el representa el HSM (Hogar Social Madrid) que s’encarrega d’afavorir l’ocupació d’edificis per part de famílies empobrides.

Hem de tindre present que, aquest creixement desmesurat de la ultradreta s’ha degut a una falsa opció democràtica que ha sorgit a partir de fake news (falses notícies) que circulen per les xarxes socials.  No ens hem d’oblidar del seu origen neonazi i, que baix l’aparença d’ajudar al propi país, exerceixen violència contra els immigrants, afirmant la seua xenofòbia, islamofòbia...

Hui en dia, a la gran majoria dels jóvens fa temps que la política tradicional els ha deixat d’importar.  Els avorreix la política estàtica i es troben molt influenciats per la gran quantitat d’idees i informació que troben a Facebook, Twitter, ...  Els jóvens nascuts a la Societat de la Informació, disposem d’una gran quantitat de notícies al nostre abast, que hem d’analitzar des d’un punt de vista crític i tenint en compte la credibilitat de la font, i sobretot, no oblidar-nos dels valors ètics i del respecte a tots els éssers humans, per diferents que siguen les seues idees, religions i cultures.  Hem de saber localitzar una fake new d’entre les innumerables notícies que ens arriben i hem de saber destapar el nou feixisme que s’amaga darrere de nacionalismes i polítiques socials internes.